Llenguatge corporal

   Cada vegada que les persones ens volem manifestar a través de qualsevol de les diferents formes que per a això disposem, oral (a través de la parla), escrita (a través de lletres i paraules), gestual (a través de gestos, postures i moviment), visual (a través de la plàstica) o auditiva (amb l'ocupació de sons), estem emetent, encara que no siguem conscients d'això, un senyal, un missatge destinat a un receptor. L'expressió, en si mateixa, té un caràcter transitiu, pel que sembla ser que expressió i comunicació són dos aspectes inseparables d'un mateix procés.

   En les relacions amb els altres, les nostres expressions no sempre posseeixen intenció comunicativa; un exemple d'això són els elements no verbals que solen acompanyar al discurs parlat. En gran quantitat de situacions l'expressió es fa manifestació incosnsciente, en altres, manifestació lliure i espontània d'un sentiment, d'una idea, d'una vivència (García i Motos 1.990). Tot i que la persona no tinga intenció comunicativa en aquests casos, està emprant una sèrie de missatges codificats mitjançant el llenguatge corporal que poden ser llegits pel seu interlocutor. En altres ocasions, el llenguatge corporal si té intenció comunicativa, encara que pugui ser o no interpretat correctament per els qui ho descodifiquen.

   El Llenguatge Corporal exigeix un aspecte relacional i és un vehicle quasi imprescindible per a percebre els trets de les persones que ens envolten, els seus estats emocionals i les seves actituds cap a nosaltres i cap al món en general. Tot i que cada gest és individual i diferent, les similituds anatòmiques entre tots els éssers humans imposen també similituds en l'expressió. El Llenguatge corporal s'adquireix per certa programació genètica, però aviat es condicionarà socialment depenent en gran mesura de les relacions de la persona amb l'entorn a través de la interpretació i de l'execució motora. Encertar en la nostra percepció i interpretar els missatges corporals que transmeten informació dels altres, principalment de caràcter emocional i social i emplear de manera conscient aquests signes, és una manera de millorar les nostres relacions amb els altres i el coneixement de nosaltres mateixos, en definitiva, és una manera essencial de desenvolupar la nostra adaptació al món i la nostra intel·ligència emocional.

   Dues manifestacions emocionals corporals com el riure o el plor tenen, a més d'una funció relacional i comunicativa altres de tipus adaptatiu:

- El riure té efectes molt positius sobre l'organisme, entre els quals cal destacar la reducció de la pressió arterial i la disminució dels dolors, ja que permet desviar l'atenció del focus de dolor. A més, el riure afavoreix l'entrada de més oxigen a l'organisme, de manera que aquest es relaxa considerablement. També s'ha demostrat que el riure augmenta considerablement el nivell d'endorfines, el que ajuda a prevenir i fins i tot fer desaparèixer la depressió.

- Segons la teràpia bioenergètica, el plor no és més que un procés de compensació del cos, que l'allibera de les seves tensions i evita caure en mals majors com la depressió, que es converteix gairebé sempre en un cercle viciós. Des d'aquesta concepció, el plor es veu com una cosa positiva i mai com una actitud a reprimir. També per als psicòlegs, plorar en moments de tristesa compleix una doble funció: d'una banda expressa el sentiment de tristesa o de pena, i d'altra, serveix de reclam per demanar ajuda, cridant l'atenció dels altres per buscar-hi serenitat i consol.