Parlant d’expressió corporal
respecte als xiquets, el joc seria el vehicle per on s'arriba a l'expressió en
educació primària. S'ha d’ afavorir el treball individual i grupal, respectant
la manera d'expressió de cadascú. És important que el treball que el professor
vaja a proposar l'haja experimentat ell prèviament.
En aquestes edats, la
participació de tot el cos en el procés educatiu és la premissa principal. El
xiquet pren com a punt de partida el coneixement que té de les diferents parts
del seu cos i del dels altres, passant del moviment global al segmentari i
afirmant definitivament el procés de lateralització.
En primer lloc, comença a prendre
consciència del seu propi cos, passant de l'acció a la representació, tant del
seu cos com de la seva acció motora. En segon lloc, comença a diferenciar les parts del seu
cos que intervenen en el moviment, el que li permet fer una millor imatge de si
mateix. L'estructuració de l'esquema corporal és un objectiu fonamental perquè
li permet augmentar progressivament la competència motriu, passant del
"ser dominat pels sentiments" a "dominar la motricitat". El
alumnes construeix el seu propi esquema corporal en interacció amb l'espai, el
temps, el moviment propi i el dels altres.
És característic en aquestes
edats, treballar les activitats relacionades amb les capacitats físiques
(córrer, saltar, llançar, enfilar-se, transportar etc) d'una manera global a
través de formes jugades i de jocs, canviant les condicions, augmentant el
nivell de complexitat i oferint una gran varietat de situacions que li permeten
desenvolupar la capacitat de resoldre problemes en haver d'adequar les
diferents formes i possibilitats de moviment. Com a conseqüència de la
realització d'aquest tipus d'activitats exerceix un major control del seu
moviment en augmentar la capacitat de coordinació motora i equilibri. Cal
destacar la importància que té ja en aquestes edats el que vajan coneixent les
situacions de risc que es deriven de determinades activitats físiques i / o
jocs plantejats a classe, perquè adopten les mesures necessàries per evitar possibles
accidents i així puguen tenir més autonomia i confiança en les pròpies
possibilitats motrius.
El cos representa també un
mitjà d'expressió per al xiquet, per la qual cosa s'ha de potenciar aquesta
capacitat d'expressió corporal en qualsevol resposta motriu dirigida al
coneixement i utilització del propi cos.
No s’ ha de passar per alt, que en funció del que el xiquet percep,
adoptarà els seus moviments, reestructurarà la consciència del seu propi cos i
de les seves possibilitats, construint d'aquesta manera les nocions espai-temporals.
Aquestes s'orienten a:
- La consolidació dels
conceptes topològics bàsics.
- A l'espai immediat,
respecte a si mateix, als altres i als objectes.
- Els elements rítmics i els
temporals (abans-després, seqüències simples, ritmes bàsic), adequant el moviment
corporal als mateixos.
La pràctica habitual dels
jocs és la forma que té el xiquet de disfrutar de l'activitat física i de
relacionar-se amb els companys i amics, tant en l'ambient escolar com en el seu
temps lliure. És convenient conèixer els jocs populars i tradicionals que els
nens practiquin per incorporar al seu bagatge altres que li permeten augmentar
i generalitzar estratègies de joc, així com conèixer i complir les normes
establertes.
El respecte als seus companys
en funció de les característiques personals o socials, el control de les
conductes agressives o els jocs d'oposició, i dsifrutar jugant amb
independència del resultat, ha de ser la tònica general de relació en les
sessions de classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada