La intel·ligència emocional és un concepte definit per Mayer com
"una habilitat per percebre, assimilar, comprendre i regular les pròpies
emocions i les dels altres, promovent un creixement emocional i intel·lectual.
Daniel Goleman (1.995) va popularitzar el terme Intel·ligència
Emocional i el va caracteritzar, basant-se en la definició d'intel·ligències
personals de Salovey, pels següents components:
1. El
coneixement de les pròpies emocions: Capacitat de reconèixer un
sentiment en el mateix moment en què apareix. Les persones que tenen una major
certesa de les emocions pròpies solen dirigir millor les seves vides, ja que
tenen un coneixement segur de quins són els seus sentiments reals i, els fa més
proclius a desenvolupar una vida equilibrada emocionalment parlant.
2. La
capacitat de controlar les emocions: Els que manegen amb encert les
seves emocions, solen recuperar-se molt més ràpidament dels revessos i
contratemps de la vida. En general s'impliquen l'autoregulació, el control
d'impulsos i de l'ansietat, diferir les gratificacions rebudes i el regular els
estats d'ànim.
3. La
capacitat de motivar-se a un mateix: L'automotivació, es constitueix
com la capacitat de motivar-nos i de perseverar, a pesar de les frustracions.
4. El
reconeixement de les emocions dels altres: La persones empàtiques
solen sintonitzar amb el que els altres demanen o necessiten. Pot portar a
l'altruisme. És la manera de desenvolupar l'empatia i la confiança en els
altres.
5. El
control de les relacions socials: És l'habilitat per relacionar-nos
amb les emocions dels altres, és a dir, el desenvolupament de les arts socials.
No totes les persones destaquen, o fracassen, en tots aquests
aspectes per igual. La Intel·ligència Emocional s'educa o es reeduca i ens pot
afavorir en el nostre desenvolupament personal i en la relació amb els altres.
Goleman planteja la intel·ligència emocional com a sinònim de
caràcter, personalitat o habilitats que es concreten en les cinc habilitats
socials i emocionals referides i que tenen la seva traducció en conductes
manifestes, tant a nivell de pensaments (cognitives), reaccions fisiològiques i
com a conductes observables, apreses i aprendibles. El fonament biològic
explica en gran mesura la seva importància, funcionament, valor adaptatiu,
desajustos, i la possibilitat i forma d'modificar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada