La Intel•ligència emocional

   La intel·ligència emocional és un concepte definit per Mayer com "una habilitat per percebre, assimilar, comprendre i regular les pròpies emocions i les dels altres, promovent un creixement emocional i intel·lectual.

   Daniel Goleman (1.995) va popularitzar el terme Intel·ligència Emocional i el va caracteritzar, basant-se en la definició d'intel·ligències personals de Salovey, pels següents components:

1. El coneixement de les pròpies emocions: Capacitat de reconèixer un sentiment en el mateix moment en què apareix. Les persones que tenen una major certesa de les emocions pròpies solen dirigir millor les seves vides, ja que tenen un coneixement segur de quins són els seus sentiments reals i, els fa més proclius a desenvolupar una vida equilibrada emocionalment parlant.

2. La capacitat de controlar les emocions: Els que manegen amb encert les seves emocions, solen recuperar-se molt més ràpidament dels revessos i contratemps de la vida. En general s'impliquen l'autoregulació, el control d'impulsos i de l'ansietat, diferir les gratificacions rebudes i el regular els estats d'ànim.

3. La capacitat de motivar-se a un mateix: L'automotivació, es constitueix com la capacitat de motivar-nos i de perseverar, a pesar de les frustracions.

4. El reconeixement de les emocions dels altres: La persones empàtiques solen sintonitzar amb el que els altres demanen o necessiten. Pot portar a l'altruisme. És la manera de desenvolupar l'empatia i la confiança en els altres.

5. El control de les relacions socials: És l'habilitat per relacionar-nos amb les emocions dels altres, és a dir, el desenvolupament de les arts socials.

No totes les persones destaquen, o fracassen, en tots aquests aspectes per igual. La Intel·ligència Emocional s'educa o es reeduca i ens pot afavorir en el nostre desenvolupament personal i en la relació amb els altres.

   Goleman planteja la intel·ligència emocional com a sinònim de caràcter, personalitat o habilitats que es concreten en les cinc habilitats socials i emocionals referides i que tenen la seva traducció en conductes manifestes, tant a nivell de pensaments (cognitives), reaccions fisiològiques i com a conductes observables, apreses i aprendibles. El fonament biològic explica en gran mesura la seva importància, funcionament, valor adaptatiu, desajustos, i la possibilitat i forma d'modificar-lo.