Les Emociones (primera part)

   Actualment existeixen diverses teories explicatives sobre les emocions. Una emoció és un estat d'ànim caracteritzat per una commoció orgànica consegüent a impressions dels sentits, idees o records, la qual produeix fenòmens viscerals que percep el subjecte emocionat, i, amb freqüència es tradueix en gestos, actituds o altres formes d'expressió (Carrogio, 1.988). 

   Es manifesta per conductes observables (fugida, aproximació, etc.) i canvis fisiològics en l'activitat del sistema endocrí i del sistema nerviós autònom (simpàtic i parasimpàtic). Si l'emoció és intensa, poden pertorbar momentàniament les funcions cognoscitives de l'individu. Les emocions tenen una funció motivacional, ja que generen disposicions i propicien actituds que impulsen a l'acció i dirigeixen el comportament d'una manera determinada. És a dir, parlar d'emoció és referir-se a un sentiment i als pensaments, els estats biològics, els estats psicològics i el tipus de tendències a l'acció que el caracteritzen (Goleman, 1.995).

   Pel que fa a la diversitat d'emocions existent sembla no haver-hi acord unànime entre els experts per classificar-les. Sabem que les més bàsiques i més estudiades per la psicologia han estat: Ira, Tristesa, Por, Alegria, Sorpresa, Aversió, Vergonya i Amor.

Les emocions són impulsos que ens porten a actuar, programes de reacció automàtica amb els quals ens ha dotat l'evolució i que ens permeten afrontar situacions veritablement difícils. Psicològicament, l'emoció és un sistema amb tres components:

1. El perceptiu, destinat a la detecció dels estímuls elicitadors; que inclou elements hereditaris, com és la nostra predisposició a valorar el buit, els llocs tancats, els insectes o les serps com a possibles situacions perilloses i, de vegades, fruit de les experiències, com pot ser el sorgiment d'una fòbia o l'ansietat als exàmens, o el plaer per una bona nota.

2. El motivacional, encarregat d'impulsar, mantenir i dirigir la conducta, gràcies a la seva relació amb el sistema hormonal. Per exemple, la por ens impulsa a l'evitació d'una situació concreta.

3. El conductual, que hem d'analitzar en la seva triple manifestació, reacció fisiològica perceptible, pensaments i conductes manifestes. És aquest últim l'element més influït per les experiències d'aprenentatge previ i el medi cultural. Per exemple: l'expressió de la pena en diferents cultures o el desenvolupament d'estratègies d'evitació de les situacions de prova en l'àmbit escolar o les mateixes fòbies escolars.