Deu estratègies per educar als xiquets en intel•ligència emocional (primera part)

   Emoció, pensament i acció són els tres pilars que filen cada instant del nostre ésser, d'aquí la importància d'aprofundir en aquest tipus de coneixement per afrontar determinades situacions, per desenvolupar-nos en la nostra societat d'una manera eficient. Llavors, no és imprescindible que els més menuts s'iniciïn també en l'aprenentatge de la Intel·ligència Emocional?

   Pensem per exemple en aquests nens amb una capacitat deficient per acceptar la frustració i fins i tot per obeir una negativa, nens que no respecten als seus iguals i que el dia de demà estan condemnats a una realitat on la infelicitat serà el tema principal amb el qual hauran de viure, en ser incapaços de comprendre als altres. El coneixement, comprensió i control de les emocions són bàsics perquè els nostres fills es desenvolupen adequadament en societat. Per aquest motiu et suggerisc aquests principis perquè els introduïsques en el interessant camp de la intel·ligència emocional.

1. CONTROLAR LA SEUA IRA.

   Fins als 18 mesos els xiquets necessiten bàsicament l'afecte i la cura dels seus pares. Tot això,  els aporta la seguretat suficient per adaptar-se en el seu medi, per explorar i dominar les seues pors. Però hem de tenir en compte que a partir dels 6 mesos començaran a desenvolupar la ràbia, d'açí la importància de saber canalitzar les seues reaccions i corregir qualsevol mala acció.

   Hi han bebés, que poden colpejar als seus pares o germans, cridar enfurismats quan no se'ls ofereix alguna cosa… accions que als progenitors els pot fer gràcia, però recordem que és important establir límits des que naixen. Es molt important el fet de parlar als xiquets contínuament i en cada moment, doncs recordeu que entenen molt més del que poden expressar, d'açí la necessitat de raonar i de controlar aquestes rebequeries o atacs de ràbia.

2. RECONÈIXER EMOCIONS BÀSIQUES.

   A partir dels 2 anys, és una edat perfecta per iniciar als xiquets en el camp del reconeixement d'emocions. És quan ells comencen a interactuar amb els adults i altres xiquets de manera més oberta. D’aquesta manera, podem realitzar diversos exercicis amb ells, com pot ser introduir-los en les emocions bàsiques: alegria, tristesa, por i ràbia.

   Un exemple pdria ser mostrant fotografies de rostres, a través de dibuixos, preguntant qüestions com: Què li passa a aquest xiquet? Està trist? Per què creus que està trist? És una manera perfecta perquè aprenguen a reconèixer no només les seues emocions a poc a poc, sinó també les dels altres, i sobretot, la seua empatia.

3. SABER NOMENAR LES EMOCIONS.

   A partir dels 5 anys seria perfecte que els xiquets saberen donar nom a les emocions de manera habitual. Per exemple; "estic enfadat perquè no m'has portat al parc", "estic content perquè demà ens anem d'excursió", "tinc por que apagues el llum i em deixes sol. "

4. SABER AFRONTAR LES EMOCIONS AMB EXEMPLES.

   És habitual que els xiquets de vegades es vejan superats per les emocions, enrabiades que els fan cridar o colpejar coses. Cal que nosaltres no reforcem aquestes situacions. Una vegada haja acabat la rabieta, podem ensenyar-los per exemple, que abans de cridar o pegar, és millor expressar en veu alta què els molesta. Que aprengan a expressar els seus sentiments des de ben xicotets.