El tractament que s'ha de
donar a aquests continguts, s'orienta a corregir que l'alumne i l'alumna millore
i diversifique les seves possibilitats expressives. Cal, per tant, que aquest
apartat es done sempre vinculat a altres formes d'expressió i comunicació.
El seu tractament des de
l'Educació Física desvirtua el sentit que han de tenir aquests continguts i
resta significativitat als aprenentatges. L'expressió és una capacitat global
de l'alumne, i per a això utilitza els codis que millor coneix. La forta
insistència del codi verbal i escrit a l'escola, cara a un tractament nou,
sistemàtic de la resta de possibilitats expressives limitarà en el futur la
capacitat de valoració i utilització d'altres formes d'expressió. Per aquest motiu, les
situacions d'ensenyament i aprenentatge han de contemplar continguts propis de
l'expressió corporal, que en aquestes edats es donen molt relacionats amb els
continguts d'habilitats perceptives i esquema corporal. Per exemple, prenent
com a element de referència els instruments bàsics, es van treballant cadascun
d'aquests en cada tipus d'expressió: la paraula, el traç, el color, la forma,
el volum, el signe, el nombre, el so, el ritme, la veu, el cos, al gest, la postura,
el moviment.
A partir del coneixement del
propi cos i de les seves possibilitats motrius, es reconeix la possibilitat
dels eixos i segments corporals, i, a partir d'assajar la seva possibilitats,
s'aprofita per proposar activitats d'utilització de les mateixes per
representació, imitació, creació lliure de formes, qualitats del moviment. El
desenvolupament de les capacitats perceptives relacionades amb l'espai, permet
donar entrada a activitats que, a més de treballar la percepció de l'espai, li
donen un valor expressiu: trajectòries, ocupació de l'espai, simetries, valor
cultural en l'organització de l'espai, espai de cooperació i espai d'oposició.
Igual passa amb les habilitats associades al
temps, que donen entrada a activitats més expressives del concepte temporal,
com en el "temps", l'acceleració i desacceleració com a expressió
d'energia del moviment, compàs, ritmes bàsics ...
L'expressió corporal té un
doble enfocament; d'una banda, millorar la competència motriu (és més competent
no només qui és més àgil o fort, sinó també aquell el qual el moviment és més
creatiu i expressiu), i d'altra banda, enriquir la capcitat de valoració
estètica del moviment (s'assenten les bases perquè després l'alumne comprenga,
valore, i fins i tot produïsca formes culturals basades en el moviment i el cos
com ara teatre, dansa, gimnàstica rítmica ...). Diguem que en aquests últims
conceptes es produeix una interrelació i reciprocitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada