Deu estratègies per educar als xiquets en intel•ligència emocional (segona part)

5. DESENVOLUPA LA SEUA EMPATIA.

   Per desenvolupar una dimensió tan important com aquesta, cal raonar amb ells contínuament a través de preguntes; Com creus que se sent l'avi després del que li has dit? Per què creus que està plorant la teua germana? Creus que el pare està avui content?

6. DESENVOLUPA LA SEUA COMUNICACIÓ.

  Parlar amb els xiquets, fer-los preguntes, raonar, jugar, posar exemples ... és una cosa imprescindible en la seua educació. Hem d'afavorir contínuament el que pugan expressar-se, posar en veu alta la seua opinió i els seus sentiments, que aprengan a dialogar.

7. LA IMPORTÀNCIA DE SABER ESCOLTAR.

   Imprescindible. Des de molt xicotets, han de saber guardar silenci mentre els altres parlen, però no només això, ha de ser una escolta activa, d'aquí que siga recomanable parlar a poc a poc, cara a cara i acabant les frases amb un ¿ho has entès?, ¿Estàs d'acord amb el que he dit?

8. INICIAR-LOS EN LES EMOCIONS SECUNDÀRIES.

   A partir dels 10 o 11 anys, sortiran en les seues vides emocions secundàries que cobraran més pes, com ara l'amor, la vergonya, l'ansietat ... Sempre és adequat que una bona comunicació amb ells ens permeta parlar d’ aquests temes obertament. Han de sentir-se segurs davant d’aquestes noves emocions que assalten el seu dia a dia. Hi haurà situacions que ara els causen molta ansietat, com és ara un examen, realitats que van a ser constants en les seues vides i que han d'aprendre a gestionar .

9. FOMENTAR UN DIÀLEG DEMOCRÀTIC.

   A mesura que els xiquets es van fent grans, van a aparèixer més demandes per part seua. D'açí que des de ben xicotets, els hàgem ensenyat la importància de pactar, de dialogar, d'acordar de manera democràtica. La família és un exemple de la societat i és el millor camp d'aprenentatge.

10. OBERTURA A L'EXPRESSIÓ D'EMOCIONS.

   És essencial que puguem facilitar als nostres fills la confiança apropiada perquè posen en veu alta allò que els preocupa, que els fa infeliços i també feliços. La llar i l'escola, seran aquests primers escenaris on es va a desenvolupar la seua vida, si els oferim comoditat perquè es pugan expressar-se i comunicar-se. També ho faran a mesura que cresquen i en la resta de contextos.

   El saber comunicar-se i el reconèixer emocions pròpies i alienes, són sense dubte, imprescindibles perquè vajan madurant a poc a poc i aconseguisquen una solvència adequada per integrar-se en la societat i ser feliços en ella.

Nosaltres podem donar-los aquesta oportunitat.