Deu estratègies per educar als xiquets en intel•ligència emocional (segona part)

5. DESENVOLUPA LA SEUA EMPATIA.

   Per desenvolupar una dimensió tan important com aquesta, cal raonar amb ells contínuament a través de preguntes; Com creus que se sent l'avi després del que li has dit? Per què creus que està plorant la teua germana? Creus que el pare està avui content?

6. DESENVOLUPA LA SEUA COMUNICACIÓ.

  Parlar amb els xiquets, fer-los preguntes, raonar, jugar, posar exemples ... és una cosa imprescindible en la seua educació. Hem d'afavorir contínuament el que pugan expressar-se, posar en veu alta la seua opinió i els seus sentiments, que aprengan a dialogar.

7. LA IMPORTÀNCIA DE SABER ESCOLTAR.

   Imprescindible. Des de molt xicotets, han de saber guardar silenci mentre els altres parlen, però no només això, ha de ser una escolta activa, d'aquí que siga recomanable parlar a poc a poc, cara a cara i acabant les frases amb un ¿ho has entès?, ¿Estàs d'acord amb el que he dit?

8. INICIAR-LOS EN LES EMOCIONS SECUNDÀRIES.

   A partir dels 10 o 11 anys, sortiran en les seues vides emocions secundàries que cobraran més pes, com ara l'amor, la vergonya, l'ansietat ... Sempre és adequat que una bona comunicació amb ells ens permeta parlar d’ aquests temes obertament. Han de sentir-se segurs davant d’aquestes noves emocions que assalten el seu dia a dia. Hi haurà situacions que ara els causen molta ansietat, com és ara un examen, realitats que van a ser constants en les seues vides i que han d'aprendre a gestionar .

9. FOMENTAR UN DIÀLEG DEMOCRÀTIC.

   A mesura que els xiquets es van fent grans, van a aparèixer més demandes per part seua. D'açí que des de ben xicotets, els hàgem ensenyat la importància de pactar, de dialogar, d'acordar de manera democràtica. La família és un exemple de la societat i és el millor camp d'aprenentatge.

10. OBERTURA A L'EXPRESSIÓ D'EMOCIONS.

   És essencial que puguem facilitar als nostres fills la confiança apropiada perquè posen en veu alta allò que els preocupa, que els fa infeliços i també feliços. La llar i l'escola, seran aquests primers escenaris on es va a desenvolupar la seua vida, si els oferim comoditat perquè es pugan expressar-se i comunicar-se. També ho faran a mesura que cresquen i en la resta de contextos.

   El saber comunicar-se i el reconèixer emocions pròpies i alienes, són sense dubte, imprescindibles perquè vajan madurant a poc a poc i aconseguisquen una solvència adequada per integrar-se en la societat i ser feliços en ella.

Nosaltres podem donar-los aquesta oportunitat.

Deu estratègies per educar als xiquets en intel•ligència emocional (primera part)

   Emoció, pensament i acció són els tres pilars que filen cada instant del nostre ésser, d'aquí la importància d'aprofundir en aquest tipus de coneixement per afrontar determinades situacions, per desenvolupar-nos en la nostra societat d'una manera eficient. Llavors, no és imprescindible que els més menuts s'iniciïn també en l'aprenentatge de la Intel·ligència Emocional?

   Pensem per exemple en aquests nens amb una capacitat deficient per acceptar la frustració i fins i tot per obeir una negativa, nens que no respecten als seus iguals i que el dia de demà estan condemnats a una realitat on la infelicitat serà el tema principal amb el qual hauran de viure, en ser incapaços de comprendre als altres. El coneixement, comprensió i control de les emocions són bàsics perquè els nostres fills es desenvolupen adequadament en societat. Per aquest motiu et suggerisc aquests principis perquè els introduïsques en el interessant camp de la intel·ligència emocional.

1. CONTROLAR LA SEUA IRA.

   Fins als 18 mesos els xiquets necessiten bàsicament l'afecte i la cura dels seus pares. Tot això,  els aporta la seguretat suficient per adaptar-se en el seu medi, per explorar i dominar les seues pors. Però hem de tenir en compte que a partir dels 6 mesos començaran a desenvolupar la ràbia, d'açí la importància de saber canalitzar les seues reaccions i corregir qualsevol mala acció.

   Hi han bebés, que poden colpejar als seus pares o germans, cridar enfurismats quan no se'ls ofereix alguna cosa… accions que als progenitors els pot fer gràcia, però recordem que és important establir límits des que naixen. Es molt important el fet de parlar als xiquets contínuament i en cada moment, doncs recordeu que entenen molt més del que poden expressar, d'açí la necessitat de raonar i de controlar aquestes rebequeries o atacs de ràbia.

2. RECONÈIXER EMOCIONS BÀSIQUES.

   A partir dels 2 anys, és una edat perfecta per iniciar als xiquets en el camp del reconeixement d'emocions. És quan ells comencen a interactuar amb els adults i altres xiquets de manera més oberta. D’aquesta manera, podem realitzar diversos exercicis amb ells, com pot ser introduir-los en les emocions bàsiques: alegria, tristesa, por i ràbia.

   Un exemple pdria ser mostrant fotografies de rostres, a través de dibuixos, preguntant qüestions com: Què li passa a aquest xiquet? Està trist? Per què creus que està trist? És una manera perfecta perquè aprenguen a reconèixer no només les seues emocions a poc a poc, sinó també les dels altres, i sobretot, la seua empatia.

3. SABER NOMENAR LES EMOCIONS.

   A partir dels 5 anys seria perfecte que els xiquets saberen donar nom a les emocions de manera habitual. Per exemple; "estic enfadat perquè no m'has portat al parc", "estic content perquè demà ens anem d'excursió", "tinc por que apagues el llum i em deixes sol. "

4. SABER AFRONTAR LES EMOCIONS AMB EXEMPLES.

   És habitual que els xiquets de vegades es vejan superats per les emocions, enrabiades que els fan cridar o colpejar coses. Cal que nosaltres no reforcem aquestes situacions. Una vegada haja acabat la rabieta, podem ensenyar-los per exemple, que abans de cridar o pegar, és millor expressar en veu alta què els molesta. Que aprengan a expressar els seus sentiments des de ben xicotets.

La Intel•ligència emocional

   La intel·ligència emocional és un concepte definit per Mayer com "una habilitat per percebre, assimilar, comprendre i regular les pròpies emocions i les dels altres, promovent un creixement emocional i intel·lectual.

   Daniel Goleman (1.995) va popularitzar el terme Intel·ligència Emocional i el va caracteritzar, basant-se en la definició d'intel·ligències personals de Salovey, pels següents components:

1. El coneixement de les pròpies emocions: Capacitat de reconèixer un sentiment en el mateix moment en què apareix. Les persones que tenen una major certesa de les emocions pròpies solen dirigir millor les seves vides, ja que tenen un coneixement segur de quins són els seus sentiments reals i, els fa més proclius a desenvolupar una vida equilibrada emocionalment parlant.

2. La capacitat de controlar les emocions: Els que manegen amb encert les seves emocions, solen recuperar-se molt més ràpidament dels revessos i contratemps de la vida. En general s'impliquen l'autoregulació, el control d'impulsos i de l'ansietat, diferir les gratificacions rebudes i el regular els estats d'ànim.

3. La capacitat de motivar-se a un mateix: L'automotivació, es constitueix com la capacitat de motivar-nos i de perseverar, a pesar de les frustracions.

4. El reconeixement de les emocions dels altres: La persones empàtiques solen sintonitzar amb el que els altres demanen o necessiten. Pot portar a l'altruisme. És la manera de desenvolupar l'empatia i la confiança en els altres.

5. El control de les relacions socials: És l'habilitat per relacionar-nos amb les emocions dels altres, és a dir, el desenvolupament de les arts socials.

No totes les persones destaquen, o fracassen, en tots aquests aspectes per igual. La Intel·ligència Emocional s'educa o es reeduca i ens pot afavorir en el nostre desenvolupament personal i en la relació amb els altres.

   Goleman planteja la intel·ligència emocional com a sinònim de caràcter, personalitat o habilitats que es concreten en les cinc habilitats socials i emocionals referides i que tenen la seva traducció en conductes manifestes, tant a nivell de pensaments (cognitives), reaccions fisiològiques i com a conductes observables, apreses i aprendibles. El fonament biològic explica en gran mesura la seva importància, funcionament, valor adaptatiu, desajustos, i la possibilitat i forma d'modificar-lo.

Les Emociones (segona part)

   Les emocions, positives i negatives, influeixen en la salut més del que se suposava fa uns quants anys. També, sembla ser que si no tenim un desenvolupament afectiu òptim no es desenvoluparà la intel·ligència en tot el seu potencial. Hi ha una relació directa entre l'afecte i el desenvolupament cerebral i intel·lectual de la persona. La intel·ligència depèn, així, d'una sèrie de factors interrelacionats que han originat la nova concepció d'intel·ligència emocional.

   Avui sabem que la intel·ligència és molt més que una determinada funció de la ment humana mesura en termes de C.I .; l'ésser humà, a l'hora d'actuar d'alguna manera i de prendre determinades decisions, no ho fa tant guiat per la seva intel·ligència cognitiva, sinó sobretot pels impulsos de les seves emocions i sentiments que haurien de ser dirigits, orientats, controlats i expressats mitjançant els dictats d'una sana intel·ligència emocional. A l'hora de decidir en assumptes importants de la vida, no ho fem tant conduïts pel fred intel·lecte com per la qualitat i intensitat dels sentiments. 

   Però, qui ens ha ensenyat a fer servir aquest món dels sentiments i les emocions? Els aprenentatges que s'han practicat a l'escola semblen haver insistit més en els coneixements que en les emocions, i només un bon ambient familiar ha pogut servir-nos d'utilitat per al maneig desimbolt i positiu del món afectiu. Quan aquest mateix ambient no té la solidesa afectiva necessària, el resultat és en la persona el desenvolupament d'una baixa Intel·ligència Emocional o en termes més populars, que no controlem els nostres impulsos o les nostres emocions, o que no sabem llegir les emocions dels altres, o el que sembla pitjor encara, que no sabem manifestar les nostres pròpies emocions.

   "La Intel·ligència Interpersonal es construeix a partir d'una capacitat nuclear per sentir distincions entre els altres: en particular, contrastos en els seus estats d'ànim, temperaments, motivacions i intencions. En formes més avançades, aquesta intel·ligència permet a un adult hàbil llegir les intencions i desitjos dels altres, encara que s'hagin ocultat ... "(Gardner, 1993).

Les Emociones (primera part)

   Actualment existeixen diverses teories explicatives sobre les emocions. Una emoció és un estat d'ànim caracteritzat per una commoció orgànica consegüent a impressions dels sentits, idees o records, la qual produeix fenòmens viscerals que percep el subjecte emocionat, i, amb freqüència es tradueix en gestos, actituds o altres formes d'expressió (Carrogio, 1.988). 

   Es manifesta per conductes observables (fugida, aproximació, etc.) i canvis fisiològics en l'activitat del sistema endocrí i del sistema nerviós autònom (simpàtic i parasimpàtic). Si l'emoció és intensa, poden pertorbar momentàniament les funcions cognoscitives de l'individu. Les emocions tenen una funció motivacional, ja que generen disposicions i propicien actituds que impulsen a l'acció i dirigeixen el comportament d'una manera determinada. És a dir, parlar d'emoció és referir-se a un sentiment i als pensaments, els estats biològics, els estats psicològics i el tipus de tendències a l'acció que el caracteritzen (Goleman, 1.995).

   Pel que fa a la diversitat d'emocions existent sembla no haver-hi acord unànime entre els experts per classificar-les. Sabem que les més bàsiques i més estudiades per la psicologia han estat: Ira, Tristesa, Por, Alegria, Sorpresa, Aversió, Vergonya i Amor.

Les emocions són impulsos que ens porten a actuar, programes de reacció automàtica amb els quals ens ha dotat l'evolució i que ens permeten afrontar situacions veritablement difícils. Psicològicament, l'emoció és un sistema amb tres components:

1. El perceptiu, destinat a la detecció dels estímuls elicitadors; que inclou elements hereditaris, com és la nostra predisposició a valorar el buit, els llocs tancats, els insectes o les serps com a possibles situacions perilloses i, de vegades, fruit de les experiències, com pot ser el sorgiment d'una fòbia o l'ansietat als exàmens, o el plaer per una bona nota.

2. El motivacional, encarregat d'impulsar, mantenir i dirigir la conducta, gràcies a la seva relació amb el sistema hormonal. Per exemple, la por ens impulsa a l'evitació d'una situació concreta.

3. El conductual, que hem d'analitzar en la seva triple manifestació, reacció fisiològica perceptible, pensaments i conductes manifestes. És aquest últim l'element més influït per les experiències d'aprenentatge previ i el medi cultural. Per exemple: l'expressió de la pena en diferents cultures o el desenvolupament d'estratègies d'evitació de les situacions de prova en l'àmbit escolar o les mateixes fòbies escolars.

Llenguatge corporal

   Cada vegada que les persones ens volem manifestar a través de qualsevol de les diferents formes que per a això disposem, oral (a través de la parla), escrita (a través de lletres i paraules), gestual (a través de gestos, postures i moviment), visual (a través de la plàstica) o auditiva (amb l'ocupació de sons), estem emetent, encara que no siguem conscients d'això, un senyal, un missatge destinat a un receptor. L'expressió, en si mateixa, té un caràcter transitiu, pel que sembla ser que expressió i comunicació són dos aspectes inseparables d'un mateix procés.

   En les relacions amb els altres, les nostres expressions no sempre posseeixen intenció comunicativa; un exemple d'això són els elements no verbals que solen acompanyar al discurs parlat. En gran quantitat de situacions l'expressió es fa manifestació incosnsciente, en altres, manifestació lliure i espontània d'un sentiment, d'una idea, d'una vivència (García i Motos 1.990). Tot i que la persona no tinga intenció comunicativa en aquests casos, està emprant una sèrie de missatges codificats mitjançant el llenguatge corporal que poden ser llegits pel seu interlocutor. En altres ocasions, el llenguatge corporal si té intenció comunicativa, encara que pugui ser o no interpretat correctament per els qui ho descodifiquen.

   El Llenguatge Corporal exigeix un aspecte relacional i és un vehicle quasi imprescindible per a percebre els trets de les persones que ens envolten, els seus estats emocionals i les seves actituds cap a nosaltres i cap al món en general. Tot i que cada gest és individual i diferent, les similituds anatòmiques entre tots els éssers humans imposen també similituds en l'expressió. El Llenguatge corporal s'adquireix per certa programació genètica, però aviat es condicionarà socialment depenent en gran mesura de les relacions de la persona amb l'entorn a través de la interpretació i de l'execució motora. Encertar en la nostra percepció i interpretar els missatges corporals que transmeten informació dels altres, principalment de caràcter emocional i social i emplear de manera conscient aquests signes, és una manera de millorar les nostres relacions amb els altres i el coneixement de nosaltres mateixos, en definitiva, és una manera essencial de desenvolupar la nostra adaptació al món i la nostra intel·ligència emocional.

   Dues manifestacions emocionals corporals com el riure o el plor tenen, a més d'una funció relacional i comunicativa altres de tipus adaptatiu:

- El riure té efectes molt positius sobre l'organisme, entre els quals cal destacar la reducció de la pressió arterial i la disminució dels dolors, ja que permet desviar l'atenció del focus de dolor. A més, el riure afavoreix l'entrada de més oxigen a l'organisme, de manera que aquest es relaxa considerablement. També s'ha demostrat que el riure augmenta considerablement el nivell d'endorfines, el que ajuda a prevenir i fins i tot fer desaparèixer la depressió.

- Segons la teràpia bioenergètica, el plor no és més que un procés de compensació del cos, que l'allibera de les seves tensions i evita caure en mals majors com la depressió, que es converteix gairebé sempre en un cercle viciós. Des d'aquesta concepció, el plor es veu com una cosa positiva i mai com una actitud a reprimir. També per als psicòlegs, plorar en moments de tristesa compleix una doble funció: d'una banda expressa el sentiment de tristesa o de pena, i d'altra, serveix de reclam per demanar ajuda, cridant l'atenció dels altres per buscar-hi serenitat i consol.

Nocions bàsiques d'Expressió Corporal

   Tothom és capaç d'expressar-se sense accessoris ni suports a través del cos, de manera que l'Expressió Corporal (d’ara endavant E.C.) no sembla reservada per a uns pocs iniciats que hajan adquirit determinat nivell tècnic. A qualsevol edat ens expressem amb el cos i podem, per això, practicar tècniques de E.C. a qualsevol edat també.

   La E.C. posseeix dos nivells d'acció fonamentals:

- Nivell expressiu o acció externa: Activitat manifesta a través del gest i del moviment, observable des de fora.

- Nivell cognitiu o acció interna: Activitat oculta als altres, situada als pensaments, a les sensacions i a les emocions o sentiments.

   Tota metodologia basada en tècniques corporals en general i en l'Expressió Corporal, en particular, participa dels següents continguts basats en l'expressió, la relació i la comunicació:

- Presa de consciència i sensibilització del propi cos.

- Relacions amb el medi físic.

- Relacions amb el medi social.

- Percepció i estructuració espai-temporal d'aquestes relacions.

   Fisiològicament, el to muscular i les emocions estan íntimament relacionats. Sabem que quan patim una emoció determinada nostre to muscular adquireix una compostura diferent. Una emoció de pau ens aporta un to més relaxat, una emoció de por, un to de defensa, una emoció amorosa, un altre to, etc. Així notem pressió en certes parts del cos, distensió, etc., segons l'emoció o l'actitud viscuda.

   A més del to muscular, hi ha altres respostes fisiològiques interoceptives de l'organisme relacionades amb les emocions i amb les actituds: Pressió arterial, ritme cardíac, respiració, segregació de neurotransmissors, dolor, somestèsia, etc.

Aconseguir un estat de distensió és una tendència de l'organisme. La tensió exerceix un efecte negatiu sobre les nostres vides, danyant física i mentalment, reduint la nostra capacitat per disfrutar de la vida i adaptar-nos a ella. No obstant això, la gent pot aprendre a reduir els seus nivells de tensió a través de diversos procediments, entre ells amb tècniques corporals i de relaxació que l'ajudaran a conèixer millor les seves possibilitats corporals.

    En el terreny educatiu, l'ocupació de l'Expressió Corporal com Metodologia de treball aporta, d'una banda la possibilitat de desenvolupar un benestar emocional en el xiquet, essencial per al seu desenvolupament integral, i d'una altra, la possibilitat de ser empleada com a metodologia globalitzadora facilitadora d'aprenentatges diversos, no només d'índole emocional o social, sinó també perceptius i cognitius.

El cos: Expressió i Comunicació

   El tractament que s'ha de donar a aquests continguts, s'orienta a corregir que l'alumne i l'alumna millore i diversifique les seves possibilitats expressives. Cal, per tant, que aquest apartat es done sempre vinculat a altres formes d'expressió i comunicació.

   El seu tractament des de l'Educació Física desvirtua el sentit que han de tenir aquests continguts i resta significativitat als aprenentatges. L'expressió és una capacitat global de l'alumne, i per a això utilitza els codis que millor coneix. La forta insistència del codi verbal i escrit a l'escola, cara a un tractament nou, sistemàtic de la resta de possibilitats expressives limitarà en el futur la capacitat de valoració i utilització d'altres formes d'expressió. Per aquest motiu, les situacions d'ensenyament i aprenentatge han de contemplar continguts propis de l'expressió corporal, que en aquestes edats es donen molt relacionats amb els continguts d'habilitats perceptives i esquema corporal. Per exemple, prenent com a element de referència els instruments bàsics, es van treballant cadascun d'aquests en cada tipus d'expressió: la paraula, el traç, el color, la forma, el volum, el signe, el nombre, el so, el ritme, la veu, el cos, al gest, la postura, el moviment.

   A partir del coneixement del propi cos i de les seves possibilitats motrius, es reconeix la possibilitat dels eixos i segments corporals, i, a partir d'assajar la seva possibilitats, s'aprofita per proposar activitats d'utilització de les mateixes per representació, imitació, creació lliure de formes, qualitats del moviment. El desenvolupament de les capacitats perceptives relacionades amb l'espai, permet donar entrada a activitats que, a més de treballar la percepció de l'espai, li donen un valor expressiu: trajectòries, ocupació de l'espai, simetries, valor cultural en l'organització de l'espai, espai de cooperació i espai d'oposició.

    Igual passa amb les habilitats associades al temps, que donen entrada a activitats més expressives del concepte temporal, com en el "temps", l'acceleració i desacceleració com a expressió d'energia del moviment, compàs, ritmes bàsics ...

L'expressió corporal té un doble enfocament; d'una banda, millorar la competència motriu (és més competent no només qui és més àgil o fort, sinó també aquell el qual el moviment és més creatiu i expressiu), i d'altra banda, enriquir la capcitat de valoració estètica del moviment (s'assenten les bases perquè després l'alumne comprenga, valore, i fins i tot produïsca formes culturals basades en el moviment i el cos com ara teatre, dansa, gimnàstica rítmica ...). Diguem que en aquests últims conceptes es produeix una interrelació i reciprocitat.

La importància de l'expressió corporal en primària

  Parlant d’expressió corporal respecte als xiquets, el joc seria el vehicle per on s'arriba a l'expressió en educació primària. S'ha d’ afavorir el treball individual i grupal, respectant la manera d'expressió de cadascú. És important que el treball que el professor vaja a proposar l'haja experimentat ell prèviament.

   En aquestes edats, la participació de tot el cos en el procés educatiu és la premissa principal. El xiquet pren com a punt de partida el coneixement que té de les diferents parts del seu cos i del dels altres, passant del moviment global al segmentari i afirmant definitivament el procés de lateralització. 

   En primer lloc, comença a prendre consciència del seu propi cos, passant de l'acció a la representació, tant del seu cos com de la seva acció motora. En segon lloc, comença a diferenciar les parts del seu cos que intervenen en el moviment, el que li permet fer una millor imatge de si mateix. L'estructuració de l'esquema corporal és un objectiu fonamental perquè li permet augmentar progressivament la competència motriu, passant del "ser dominat pels sentiments" a "dominar la motricitat". El alumnes construeix el seu propi esquema corporal en interacció amb l'espai, el temps, el moviment propi i el dels altres.

   És característic en aquestes edats, treballar les activitats relacionades amb les capacitats físiques (córrer, saltar, llançar, enfilar-se, transportar etc) d'una manera global a través de formes jugades i de jocs, canviant les condicions, augmentant el nivell de complexitat i oferint una gran varietat de situacions que li permeten desenvolupar la capacitat de resoldre problemes en haver d'adequar les diferents formes i possibilitats de moviment. Com a conseqüència de la realització d'aquest tipus d'activitats exerceix un major control del seu moviment en augmentar la capacitat de coordinació motora i equilibri. Cal destacar la importància que té ja en aquestes edats el que vajan coneixent les situacions de risc que es deriven de determinades activitats físiques i / o jocs plantejats a classe, perquè adopten les mesures necessàries per evitar possibles accidents i així puguen tenir més autonomia i confiança en les pròpies possibilitats motrius.

   El cos representa també un mitjà d'expressió per al xiquet, per la qual cosa s'ha de potenciar aquesta capacitat d'expressió corporal en qualsevol resposta motriu dirigida al coneixement i utilització del propi cos.

No s’ ha de passar per alt,  que en funció del que el xiquet percep, adoptarà els seus moviments, reestructurarà la consciència del seu propi cos i de les seves possibilitats, construint d'aquesta manera les nocions espai-temporals.

Aquestes s'orienten a:

- La consolidació dels conceptes topològics bàsics.

- A l'espai immediat, respecte a si mateix, als altres i als objectes.

- Els elements rítmics i els temporals (abans-després, seqüències simples, ritmes bàsic), adequant el moviment corporal als mateixos.

   La pràctica habitual dels jocs és la forma que té el xiquet de disfrutar de l'activitat física i de relacionar-se amb els companys i amics, tant en l'ambient escolar com en el seu temps lliure. És convenient conèixer els jocs populars i tradicionals que els nens practiquin per incorporar al seu bagatge altres que li permeten augmentar i generalitzar estratègies de joc, així com conèixer i complir les normes establertes.

   El respecte als seus companys en funció de les característiques personals o socials, el control de les conductes agressives o els jocs d'oposició, i dsifrutar jugant amb independència del resultat, ha de ser la tònica general de relació en les sessions de classe.

Què és l'expressió corporal?

Definició General

L'expressió corporal o llenguatge corporal és una de les formes bàsiques per a la comunicació no verbal. De vegades els gestos o moviments de les mans o els braços poden ser una guia dels seus pensaments o emocions subconscients. Les paraules es fan servir per establir i mantenir relacions personals, els senyals no verbals s'utilitzen per comunicar informació sobre els successos externs, per parlar, o expressar-se d'una manera creativa: moviment ball, danses, per comunicar-se a través d'expressions.

Respecte a l'Art

Com a expressió artística es basa en la forma en què s'interpreta emocions a través dels moviments: inconscient i conscientment, es caracteritza per la disciplina que porta expressar emocions. El propòsit principal és sentir llibertat en l'execució de cada moviment artístic basat en els sentiments que volen expressar, per exemple: si es vol fer una execució d'aquestes, s'utilitza la creativitat per inventar formes i moviments, a més a més que han de sentir-se en completa llibertat.

En la representació teatral es podria prescindir de tots els sistemes de signes auditius i de quasi tots els visuals, menys el de l'acció. Qui es dedica a l'actuació sempre és la persona encarregada de portar-la a terme, pel que l'expressió corporal és essencial i fonamental en la representació teatral, és a dir, durant la obra.

Respecte a l'Educació

Amb material educatiu, l'expressió corporal es refereix al moviment, amb el propòsit d'afavorir els processos d'aprenentatge, estructurar l'esquema corporal, construir una apropiada imatge de si mateix, millorar la comunicació i desenvolupar la creativitat. El seu objecte d'estudi és la corporalitat comunicativa en una relació: estar en moviment en un temps, un espai i amb una energia determinada. Les estratègies per al seu aprenentatge es basen en el joc, la imitació, l'experimentació i la imaginació. Aquests processos són els que es posen en joc per al desenvolupament de la creativitat expressiva, aplicada a qualsevol dels llenguatges. Com a tal, ofereix als educadors una àmplia gamma de possibilitats en el seu treball específic. A més a més, dóna la llibertat d'expressar-se lliurement, la qual cosa és un bon progrés per al desenvolupament de la societat.